Els gegants de la Ciutat
De gegants a la Ciutat de Barcelona ja se'n parla el 1424 en el Llibre de les Solemnitats de Barcelona, amb una inscripció referida a les festes del Corpus que diu que hi sortí "El rei David ab lo giguan". Es tracta de la primera referència escrita sobre gegants d'arreu.
Els gegants de la Ciutat han anat canviant la seva imatge al llarg dels segles. Si incomptables són les imatges que han adoptat (de reis perses Assuero i Esther, Fernando i Isabel, Hereu i Pubilla, de Conseller Fivaller i dama d'època o com a Jaume I i Violant d'Hongria), incomptables són també les figures que han portat aquest nom. De gegants de la Ciutat n'hi ha hagut molts (se'n calculen més de vint parelles), tots amb una nova imatge, diferent a l'anterior.
El segle XVIII, la presència dels gegants de la Ciutat a les festes ja és constant. La geganta és capdavantera de la moda i cada nova temporada estrena les millors gales del moment. Les dones de l'època esperaven a veure el conjunt de la Geganta per poder-se comprar els seus vestits i sovint fins i tot copiaven el pentinat de la figura, fet pel qual els ajuntaments hagueren d'invertir esforços en fer venir els millors sastres de París. Aquest fet anà en detriment del gegant, que sempre vestia d'igual manera.
L'any 1799, "ballen pel terrat", de La Rambla juntament amb els gegants del Pi. Segons se sap, en aquell temps es feien obres a Les Rambles i, tot i que estava a mig fer, la Processó de Corpus passava per allà. Els gegants de la Ciutat passejaren per la part pavimentada, mentre que els del Pi ho feren pel camí de terra. Així doncs, "Els gegants de la Ciutat, Ara ballen pel Terrat. Els gegants del Pi, Ara ballen pel Camí". El verb en present deixa en evidència el fet que es tractava d'una puntualitat, ja que ni abans (per culpa de les prohibicions de la seva participació al Corpus) ni després (quan ja estaven acabades les reformes), tornà a succeir l'anècdota.
Les figures actuals dels gegants de la Ciutat són una reproducció de les que s'han anat fent des del 1929, llavors construïts per Joaquim Renart i dissenyats per Francesc Labarta. Les següents reproduccions o còpies que se n'han fet fins a dia d'avui són: les figures del 1961 per Manel Casserras i Boix, el 1972 per Domènec Umbert "Mingu", el 1985 pel mateix Domènec Umbert, i els actuals, fets per Manel Casserras i Boix que foren estrenats per les Festes de la Mercè de 1991 (a més dels del 1999 que explicarem a continuació). L'any 1991 es presentaren amb els vestits dels anteriors gegants, tot i que pel Corpus de 1992, ja presentaren vestits propis, semblants als anteriors. El canvi més substancial fou que la geganta passà de vestir un color grana a anar de blau cel.
L'any 1999, segons concurs públic al Bulevard Rosa, l'Ajuntament de Barcelona proposa donar una imatge més moderna i actual als gegants de la Ciutat. El disseny guanyador fou el de Yolanda Saura, bastant trencador en la tradició gegantera. La nova imatge s'estrenà el 16 de setembre de 1999, per les Festes de la Mercè. Per l'ocasió, s'estrenaren uns altres gegants nous fets per en Jordi Grau del taller El Drac Petit de Terrassa. Els trencadors vestits foren fets per Ramon Roig de la Casa Indumenta de Terrassa a partir del disseny de Yolanda Saura, les joies són disseny únic de la prestigiosa firma Tous i la perruqueria de la perruqueria Bascón de Badalona. L'any 2005 aquests novedosos gegants surten de circulació (tot i que encara es conserven en molt bon estat) en motiu dels 20 anys de la Coordinadora i es recuperen els de l'any 1991, que seguien una estètica més tradicional. Tot i així, la remodelació actual (vestits i complements) dels gegants de la Ciutat és obra d'en Josep Manel Casserras i Soler, sobre les figures del seu pare (les del 1991) i va ser presentada la vigília de Sant Jordi de l'any 2006 al Palau de la Virreina de Barcelona, tot i que va tenir la seva estrena en públic el dia de Sant Jordi, tot exposant-los en el vestíbul de la Casa Gran amb motiu de la Jornada de Portes Obertes que se celebra cada any el dia del Patró de Catalunya.
Es tracta d'una imatge més tradicional i sobretot més representativa i pròpia de Jaume I i Violant d'Hongria. El gegant du una bola del món a la mà esquerra coronada per una coca, un tipus d'embarcació. A l'altra mà du el seu ceptre de poder. Al cinturó llueix l'exut de Barcelona i una petita daga. La seva llarga capa, amb els escuts de la ciutat i de Sant Jordi, es tanca amb dos fermalls amb els mateixos símbols. La geganta lluu al pit un penjoll amb el nom de la Ciutat: "BARCELONA". A la mà dreta subjecta un pom de flors naturals i un mocador brodat especialment per a ella l'any 2007. A l'altra mà, hi porta un delicat espill amb el mapa de l'Europa de la qual Barcelona n'era el centre amb el qual simbolitza que Barcelona mira al passat per encarar el futur.
Com, a petició del poeta Joan Maragall, el Consistori barceloní aprovà el 1910: "Els gegants de Barcelona són propietat de tots els nens i nenes de la Ciutat".
La seva propietat física correspon a l'Ajuntament de Barcelona i la seva gestió la té delegada a la Coordinadora de Geganters de Barcelona que és la responsable de la seva gestió i presència a carrer.
Els Gegants de la Ciutat ostenten la més alta representació del protocol barceloní, juntament amb l'Àliga de la Ciutat.
Formen part del Seguici Popular de la Ciutat, juntament amb els Capgrossos Macers, el Bestiari Històric, els Gegants del Pi i els de Santa Maria del Mar.
El seu ball propi només es balla en ocasions excepcionals, i sempre davant d'autoritats, com mana el seu protocol. La seva dansa representa una història d'amor, el retrobament casual entre dos joves enamorats que acaba amb una melodia alegre.
Els Gegants de la Ciutat només surten en ocasions molt especials, sempre i quan es demani la presència festiva de l'Ajuntament de Barcelona en actes. Sempre que surten van acompanyats pels Capgrossos Macers, els quals els hi obren pas. Fins a data d'avui, els Gegants de la Ciutat han visitat: Reus, Matadepera, Poblet, Girona, Mataró, Montserrat, Tortosa, Ulldecona, Manresa, Molins de Rei, Badalona, Vilanova i la Geltrú, Sant Cugat del Vallès, Ripollet, El Prat de Llobregat, Cassà de la Selva, Sallent, Montblanc, Terrassa i Torroella de Montgrí, i fora de Catalunya han anat fins a; Almagro (Ciudad Real), Saragossa (Aragó), A Coruña (Galícia), Bordeaux (França), Sa Pobla i Palma de Mallorca (Illes Balears), Madrid i Alcalá de Henares (Madrid).
En Jaume I i la Violant d'Hongria, per tot el que representen, són padrins dels gegants del Pi, de Santa Maria del Mar, dels gegants de la Marina, gegants grans de Ripollet, dels gegants d'Ulldecona, d'en Joan i la Marieta de Sant Cugat del Vallès, dels gegants Hereu i Pubilla de Manresa, del gegant "Don Miguel de Cervantes Saavedra" d'Alcalá de Henares, John Mor i Maria Pita d'A Coruña (Galícia) i d'en Pere Berenguer de Vilafranca i l'Arsenda, els gegants dels Amics dels Gegants de Montblanc. També són testimonis de bateig de la geganta Elisabeth Christine de Wolfenbüttel (Alemanya).
Representant a la Ciutat, han participat en fets molt importants per a la història de la cultura popular, com ara el Concurs de Gegants, Nans i Monstres Típics de la Mercè del 1902, la inauguració dels Mundials de Futbol Espanya '82, la Iª i la IIª Trobada Internacional de Gegants a Matadepera el 1982 i 1992, la inauguració dels Jocs Olímpics Barcelona '92, 400 anys dels gegants del Pi el 2001, la Cercavila Tradicional del Fòrum Internacional de les Cultures Barcelona 2004, el Primer Encuentro Nacional de Gigantes en Madrid el 2006, el Festival Internacional de Teatro de Almagro l'any 2007 i la Festa dels 800 anys de la fundació de A Coruña celebrats el 2008.
El 2005, en motiu dels 20 anys de la Coordinadora de Geganters de Barcelona, van recórrer 8 dels 10 districtes de la ciutat en el què es va anomenar "La Volta dels Gegants de la Ciutat", durant aquest seguit d'actes, que duraren des del gener fins al setembre, en Jaume i la Violant foren exposats en totes les seus de Districte de la Ciutat i recorreguéren Barcelona a peu. Quan arribaven al nou districte, tots els gegants d'aquest els venien a buscar i es muntava una gran festa amb un pica-pica, el regidor el Districte entrant i es feia el "Cafè Geganter", moment en el què els geganters parlàvem sobre un tema concret a la sala major del Districte. Durant tota aquesta aventura, els gegants de la Ciutat van escriure el que s'anomenà el "Diari dels Gegants de la Ciutat", amb un apartat on escrivia en Jaume i un altre dedicat a la Violant. Es publicava en aquesta mateixa plana web i s'hi veia com els provava l'experiència de trobar-se amb els seus companys i el fet de sortir a passejar pels barris. Van participar al Carnestoltes del Mercat del Clot, a una festa infantil al Guinardó, a la Cercavila Popular de Nou Barris,... van viure la seva ciutat.
Fins a l'entrada del mil·leni, els gegants de la Ciutat rebien cada 5 de gener als Reis Mags d'Orient. Actualment tenen com a sortides pròpies dins de Barcelona la rebuda de la Flama del Canigó el 23 de juny a la Plaça de Sant Jaume, el Seguici de Santa Eulàlia i la Ballada de Gegantons de Barcelona (per les Festes de Santa Eulàlia) i els actes protocol·laris de la Mercè (Toc d'Inici, Seguici d'Autoritats i Cavalcada). La Violant, sola, participa a la Passejada de les Laies que té lloc cada any el 12 de Febrer.
Si els voleu veure en directe ho podeu fer a casa seva, el Palau de la Virreina, a la Rambla 99. Allà hi viuen junt amb els gegants del Carnestoltes de Barcelona o Vells de la Casa Caritat, l'antiga Àliga de la Ciutat i la Gegantona Laia.
