Els Gegants de la Ciutat

Els gegants de la Ciutat

ELS GEGANTS DE LA CIUTAT HISTÒRICAMENT

De gegants a la Ciutat de Barcelona ja se'n parla el 1424 en el Llibre de les Solemnitats de Barcelona, amb una inscripció referida a les festes del Corpus que diu que hi sortí "El rei David ab lo giguan". Aquesta figura (que, per suposat, era Goliat) ja seria la primera que avui per avui, tenim documentada al nostre territori (i al món) com el que actualment coneixem com a gegant, amb carcassa i tot. L'entremès representava el Consell de la Ciutat i, tot i que no tenia res a veure amb el que actualment coneixem com a Gegants de la Ciutat (com a parella, i sense connotacions religioses), podem afirmar que el primer gegant conegut és un gegant propietat de la Ciutat de Barcelona.

Els gegants, com a una vessant més de les festes del Corpus, ja devien de ser coneguts a Europa, ja que pocs anys després trobem inscripcions que també certifiquen la presència d'aquests entremesos en llibres de comptes i solemnitats de ciutats amb processons de Corpus importants; com a Tarragona, o de poblacions de la Bèlgica actual. Per tant, que la més antiga sigui a Barcelona, només pot ser un fet casual.

Més tardanament, apareix la geganta com a parella del gegant, amb la qual podem assegurar que els gegants ja no tindrien cap connotació religiosa, a banda de la de representar a parròquies.

Els gegants de la Ciutat han anat canviant la seva imatge al llarg dels segles. Si incomptables són les representacions que han adoptat (de reis perses Assuero i Esther, Fernando i Isabel, Hereu i Pubilla, de Conseller Fivaller i dama d'època o com a Jaume I i Violant d'Hongria), incomptables són també les figures que han portat aquest nom. De gegants de la Ciutat n'hi ha hagut molts, tots amb una nova imatge, diferent a l'anterior.

Des del segle XVIII, la presència dels gegants de la Ciutat a les festes i celebracions barcelonines més reeixides ja és constant. La geganta és capdavantera de la moda i cada nova temporada estrena les millors gales del moment. Les dones de l'època esperaven a veure el conjunt de la Geganta per poder-se comprar els seus vestits i sovint fins i tot copiaven el pentinat de la figura, fet pel qual els ajuntaments de l'època hagueren d'invertir esforços en fer venir els millors sastres de París. Aquest fet anà en detriment del gegant, que sempre vestia d'igual manera.

"ARA BALLEN PEL TERRAT"... DE LA RAMBLA

L'any 1799, "ballen pel terrat", de La Rambla juntament amb els gegants del Pi. Segons se sap, en aquell temps es feien obres a Les Rambles i, tot i que estaven a mig fer, la Processó de Corpus passava per allà. Els gegants de la Ciutat passejaren per la part pavimentada, mentre que els del Pi ho feren pel camí de terra. Així doncs,

"Els gegants del Pi, ara ballen, ara ballen; 

els gegants del Pi, ara ballen pel camí.

Els gegants de la Ciutat, ara ballen, ara ballen; 

els gegants de la Ciutat, ara ballen pel terrat."

El verb en present deixa en evidència el fet que es tractava d'una puntualitat, ja que ni abans (per culpa de les prohibicions de la seva participació al Corpus) ni després (quan ja estaven acabades les reformes), tornà a succeir l'anècdota. Des de llavors, tant els gegants del Pi com els de la Ciutat són els més populars i coneguts del país gràcies a aquesta coneguda cançó.

ELS GEGANTS ACTUALS: LES DIFERENTS IMATGES I FIGURES

Les figures actuals dels gegants de la Ciutat són una reproducció de les que s'han anat fent des del 1929, llavors construïts per Joaquim Renart i dissenyats per Francesc Labarta. Les següents reproduccions o còpies que se n'han fet fins a dia d'avui són: les figures del 1961 per Manel Casserras i Boix, el 1972 per Domènec Umbert "Mingu", el 1984 pel mateix Domènec Umbert, i els actuals, fets per Manel Casserras i Boix que foren estrenats pel Corpus de 1992 (a més dels del 1999 que explicarem a continuació). El canvi més substancial d'aquests darrers fou que la geganta passà de vestir un color grana a anar de blau cel. 

L'any 1999, segons concurs públic al Bulevard Rosa, l'Ajuntament de Barcelona proposa donar una imatge més moderna i actual als gegants de la Ciutat. El disseny guanyador fou el de Yolanda Saura, bastant trencador en la tradició gegantera. La nova imatge s'estrenà el 16 de setembre de 1999, per les Festes de la Mercè. Per l'ocasió, s'estrenaren uns altres gegants nous fets per en Jordi Grau del taller El Drac Petit de Terrassa. Els trencadors vestits foren fets per Ramon Roig de la Casa Indumenta de Terrassa a partir del disseny de Yolanda Saura, les joies són disseny únic de la prestigiosa firma Tous i la perruqueria de la perruqueria Bascón de Badalona. 

Aquestes figures van ser molt discutides entre tots els amants dels gegants. Des del que creia que en Jaume i na Violant no havien de vestir d'aquesta manera, ja que representaven uns reis medievals i aquesta imatge va trencar els esquemes tradicionals dels gegants, fins als sectors barcelonins que van creure en aquest projecte, que recuperava l'esperit de marcar la moda i l'essència dels gegants de la Ciutat com a gegants vius, actuals i, sobretot, motiu pel qual es va fer el concurs popular, dels ciutadans.

L'any 2005 aquests novedosos gegants surten de circulació (tot i que encara es conserven en molt bon estat) en motiu dels 20 anys de la Coordinadora i es recuperen els de l'any 1992 que seguien una estètica més tradicional. Tot i així, la remodelació actual (vestits i complements) dels gegants de la Ciutat és obra d'en Josep Manel Casserras i Soler, sobre les figures del seu pare (les del 1992) i va ser presentada la vigília de Sant Jordi de l'any 2006 al Palau de la Virreina de Barcelona, tot i que va tenir la seva estrena en públic el dia de Sant Jordi, tot exposant-los en el vestíbul de la Casa Gran amb motiu de la Jornada de Portes Obertes que se celebra cada any el dia del Patró de Catalunya.

Es tracta d'una imatge més tradicional i, sobretot, més representativa i pròpia de Jaume I i Violant d'Hongria. El gegant du una bola del món a la mà esquerra coronada per una coca, tipus d'embarcació de l'època. A l'altra mà du el seu ceptre daurat de poder coronat per un drac alat. Al cinturó llueix l'escut de Barcelona en bronze i una petita daga. La seva llarga capa, amb els escuts de la ciutat i de Sant Jordi, es tanca amb dos fermalls amb els mateixos símbols. A la mà dreta llueix el seu segell, anell que reprodueix l'original, amb el qual demostrava qui era davant de propis i extranys. La geganta llueix al pit un penjoll amb el nom de la Ciutat: "BARCELONA". D'aquesta manera, durà el nom de la ciutat allà on vagi. A la mà dreta subjecta un pom de flors naturals. I només el dia 24 de setembre, diada de la Mare de Déu de la Mercè, també porta a la mà un mocador brodat especialment per a ella. A l'altra mà, hi porta un delicat espill amb el mapa de l'Europa de la qual Barcelona n'era el centre amb el que simbolitza que Barcelona mira al passat per encarar el futur.

EL SEU PROTOCOL I ELS SEUS ACOMPANYANTS

A petició del poeta Joan Maragall, el Consistori barceloní aprovà el 1910: "Els gegants de Barcelona són propietat de tots els nens i nenes de la Ciutat". Tot i així, la seva propietat física correspon a l'Ajuntament de Barcelona, qui la té delegada a la Coordinadora de Geganters de Barcelona, que és la responsable de la seva gestió i presència a carrer. S'en fan càrrec els Geganters de la Ciutat de Barcelona, que en tenen cura i els ballen per les festes assenyalades. Antigament, el qui portava tots els afers relatius als gegants de la Ciutat era anomenat el "Pare dels gegants", nom amb el qual, des del Febrer de 2011, es coneix al Cap de colla dels Geganters de la Ciutat.

Els Gegants de la Ciutat ostenten la més alta representació del protocol barceloní, juntament amb l'Àliga de la Ciutat. I formen part, ostentant el rang més elevat, del Seguici Popular de Barcelona, amb els Capgrossos Macers, el Bestiari Històric de la ciutat (l'Àliga de la Ciutat, els Cavallets Cotoners, el Lleó, la Mulassa, el Bou, la Víbria, el Drac de la Ciutat Vella i la Tarasca de Barcelona), els gegants del Pi i els de Santa Maria del Mar. Encapçalen el Seguici Popular a les festes històricament més rellevants que es celebren al llarg de l'any a Barcelona; Santa Eulàlia, el Corpus i la Mercè.

El seu ball propi només es balla en ocasions excepcionals, i sempre davant de les autoritats municipals electes, com mana el seu protocol. La seva dansa representa una història d'amor, el retrobament entre dos joves enamorats que acaba amb una melodia alegre i festiva. El ball consta de tres parts, la primera representa el retrobament amorós de la parella. El ball està pensat de tal manera que la geganta se suposa que està al carrer Ciutat i des d'allà s'apropa a la porta de l'Ajuntament, a la Plaça Sant Jaume, on l'espera el gegant. La parella, després d'uns primers tamtejos, es coneix i té lloc una balanceig dolç i cerimonial que porta les figures a passeig mentre es van coneixent. Per acabar, l'amor esclata i arriba la corranda, on en Jaume i na Violant ballen gràcilment i lleugera en un seguit de passos ràpids que acaben amb uns giravolts que fan esclatar la plaça d'emoció.

Els Gegants de la Ciutat només surten fora de la ciutat en ocasions molt especials, sempre i quan es requereixi la presència festiva de l'Ajuntament de Barcelona en actes i celebracions populars d'extrema importància i rellevància. Sempre que surten, i des de l'any 1993, emulant els antics capgrossos de la ciutat (coneguts des del s.XVII), van acompanyats pels Capgrossos Macers de la Ciutat, els quals els obren pas alegrement i cerimoniosa. Antigament, també anaven acompanyats per les Trampes de la Ciutat, un parell d'homes, que muntats dalt d'uns burros, anaven tocant dues timbales cadascun anunciant l'arribada de l'altiva parella. Actualment, solen anar acompanyats, en totes les seves passejades, per la cobla de flabiolaires "Els Perdigots", que són hereus de l'antiga tradició de fer que els gegants de la Ciutat ballin al so dels flabiols i tamborins. La tradició no ha estat mai interrompuda i, tot i que de vegades només en ocasions protocol·làries, els han acompanyat nombrosos flabiolaires.

Tot i així, molts són els grups musicals que els han fet dansar amb les seves melodies al llarg d'aquests darrers anys, des dels Ministrils del Camí Ral (que sempre ho fan pel Toc d'Inici, un cop l'any), la Banda Municipal de Barcelona (que encara els acompanya al Seguici d'Autoritats de la Mercè) o els Músics del Seguici de l'Arboç fins als grallers "La Pessigolla", "En Clau Tradicional", els "Grallacs", "Els Ganxets", "Beethoven" o "Els Quatre Vents".

UNA TRADICIÓ BEN VIVA I ACTUAL

Fins a data d'avui, els Gegants de la Ciutat només han sortit de Barcelona en comptades ocasions, havent visitat Badalona, Cassà de la Selva, Girona, Lleida, Manresa, Matadepera, Mataró, Molins de Rei, Montblanc, Montserrat, Poblet, El Prat de Llobregat, Reus, Ripollet, Sallent, Sant Cugat del Vallès, Terrassa, Torroella del Montgrí, Tortosa, Ulldecona, Valls i Vilanova i la Geltrú, i fora de Catalunya han anat fins a; Almagro (Ciudad Real), Saragossa (Aragó), A Coruña (Galícia), Sa Pobla i Palma de Mallorca (Illes Balears), Madrid i Alcalá de Henares (Madrid) i Burdeos (França). Sempre que han sortit ho han fet en actes protocol·laris de gran importància i en que es requereixi formalment la seva presència i el seu ball com a fet excepcional, tot encapçalant la festa.

En Jaume I i la Violant d'Hongria, degut a la seva història i per tot el que representen, han estat requerits com a padrins de nombrosos gegants, tot i que només han acceptat dur a terme l'apadrinament dels gegants del Pi, de Santa Maria del Mar, de la Marina, del Raval, els gegants nous de Sants i en "Frédéric Chopin i la George Sand" del Consolat de Polònia, de Barcelona. Fora de la ciutat són fillols seus els gegants grans de Ripollet,  els d'Ulldecona, de Sant Cugat del Vallès, l'Hereu i la Pubilla de Manresa, "Don Miguel de Cervantes Saavedra" d'Alcalá de Henares, John Mor i Maria Pita d'A Coruña (Galícia) i d'en Pere Berenguer de Vilafranca i l'Arsenda, de Montblanc. També són testimonis de bateig de la geganta Elisabeth Christine de Wolfenbüttel (Alemanya) i padrins de noces dels gegants de la Barceloneta.

Representant a la Ciutat, han participat en fets molt importants per a la història de la cultura popular, com ara el Concurs de Gegants, Nans i Monstres Típics de la Mercè del 1902, la inauguració dels Mundials de Futbol Espanya '82, la Iª i la IIª Trobada Internacional de Gegants a Matadepera el 1982 i 1992, la inauguració dels Jocs Olímpics Barcelona '92 o la Cercavila Tradicional del Fòrum Internacional de les Cultures Barcelona 2004.

El 2005, en motiu dels 20 anys de la Coordinadora de Geganters de Barcelona, van recórrer els deu districtes de la ciutat en el que es va anomenar "La Volta dels Gegants de la Ciutat", durant aquest seguit d'actes, que duraren des del gener fins al setembre, en Jaume i la Violant foren exposats en totes les seus de Districte de la Ciutat i recorreguéren Barcelona a peu. Quan arribaven al nou districte, tots els gegants d'aquest els venien a buscar i es muntava una gran festa amb un pica-pica i es feia el "Cafè Geganter", moment en el què els geganters parlàvem sobre un tema concret a la sala major del Districte. Durant tota aquesta aventura, els gegants de la Ciutat van escriure el que s'anomenà el "Diari dels Gegants de la Ciutat", amb un apartat on escrivia en Jaume i un altre de la Violant. Es publicava en aquesta mateixa plana web i s'hi veia com els provava l'experiència de trobar-se amb els seus companys i el fet de sortir a passejar pels barris. Van participar al Carnestoltes del Mercat del Clot, a una festa infantil al Guinardó, a la Cercavila Popular de Nou Barris,... van viure la seva ciutat.

Des de les Festes de Santa Eulàlia de l'any 2011, els gegants de la Ciutat tenen una publicació dedicada únicament a ells. És El Llibre dels gegants de la Ciutat, una obra d'Amadeu Carbó i Martorell, que relata amb tot detall la vida i anècdotes dels gegants més antics del nostre país, i dels que també són els primers gegants d'Europa. Des del 1424 fins a la parella actual, parlant també sobre tota la passió que movien, ja que la geganta marcava la moda o quan s'havia de decidir qui tenia el privilegi de fer-los ballar. En motiu de la presentació de l'obra el divendres 11 de febrer de 2011 -vigília de Santa Eulàlia-, que es va fer al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona (on els nostres gegants hi van entrar per primera vegada junt amb els capgrossos Macers), tingué lloc un fet històric: per primer cop en 587 anys, els nostres gegants van fer el seu ball dins el Saló de Cent, la màxima representació del poder de la ciutat.   

Fins a l'entrada del mil·leni, els gegants de la Ciutat rebien cada 5 de gener, junt amb l'Àliga de la Ciutat i els capgrossos Macers, als Reis Mags d'Orient.

Actualment tenen com a sortides pròpies, on participen per protocol, quatre celebracions d'àmbit de ciutat: les Festes de Santa Eulàlia, de la Mercè, el Corpus i Sant Joan. 

El diumenge de Santa Eulàlia encapçalen el Seguici de Santa Eulàlia i Trobada de gegants a Ciutat Vella, i el dissabte solen estar presents a la Ballada de gegantons o a la Trobada de gegantons infantils i d'escola - on hi participen tot recordant que són patrimoni de tots els nens i les nenes de la ciutat -. La Violant, sola, es deixa veure a la Passejada de les Laies, que té lloc el 12 de febrer, Diada de Santa Eulàlia. 

El dijous de Corpus, són exposats junt amb la resta del Seguici Popular a la Galeria Gòtica de l'Ajuntament. Diumenge de Corpus, i junt amb el Seguici, són presents a la Processó de Corpus de la Catedral, on fan el degut acatament a la Custòdia acabat el recorregut.

El 23 de juny, vigília de Sant Joan, i al costat de l'Àliga de la Ciutat a la Plaça de Sant Jaume, reben la Flama del Canigó, que servirà per encendre totes les fogueres de la ciutat.

Com a preàmbul de les Festes de la Mercè, al setembre, els gegants de la Ciutat participen a la Mostra de gegants de Barcelona al Pati Manning, que inauguren amb la seva dansa. Depenent de la coincidència o no de la Mostra amb l'Exposició del Seguici Popular (que es sol iniciar el dissabte anterior a les Festes), resten exposats al Pati Manning. Si coincideixen les exposicions, són presents al Palau de la Virreina, a l'Exposició del Seguici Popular de Barcelona.

A banda de la seva participació en algun acte extraordinari previ, per a en Jaume i na Violant, les Festes de la Mercè comencen amb el Seguici Inaugural i el Toc d'Inici. Segons el "Protocol festiu de la ciutat de Barcelona": si el dia 24 cau en dilluns, dimarts o dimecres, el Toc d'Inici té lloc el divendres anterior; si cau en dijous, es fa el dimecres; si cau en divendres o dissabte, el Toc d'Inici es fa dimecres o dijous; i si cau en diumenge, l'acte se celebra dijous o divendres.

El 24 de setembre, Diada de la Mare de Déu de la Mercè, són els protagonistes de la festa. Inicien la jornada acompanyant les autoritats a la Missa de Festa Major, sortint de l'Ajuntament i arribant-se fins a la Basílica de la Mare de Déu de la Mercè, on s'esperen fins acabada la missa. A continuació participen al Seguici d'Autoritats, on dansen el seu ball protocol·lari a dos quarts d'una del migdia al bell mig de la plaça de Sant Jaume, després de l'Àliga de la Ciutat, i amb l'Alcalde i les autoritats municipals electes al balcó principal de l'Ajuntament. A la tarda, encapçalen la Cavalcada de la Mercè, on ineludiblement ballen la seva dansa tradicional com a fi de festa.

Per tancar les Festes de la Mercè geganteres, en acabar el darrer acte geganter, en Jaume i la Violant, acompanyats pels capgrossos Macers, fan el Toc a plegar, una emotiva passejada pels carrerons del gòtic, on ballen i llueixen més que cap altre dia. La cercavila acaba al Palau de la Virreina, a la Rambla, on els gegants ballen durant una bona estona en un joc d'emocions, mentre els nens barcelonins es despedeixen dels seus gegants fins l'any vinent. En acabar, el ram de la geganta és ofert per sorpresa a una dona d'entre el públic.

La resta de l'any, si els voleu veure en directe ho podeu fer a casa seva, el Palau de la Virreina, a La Rambla, 99. Allà hi viuen, preservats darrera una vitrina, junt amb els gegants del Carnestoltes de Barcelona o Vells de la Casa Caritat, l'antiga Àliga de la Ciutat i la gegantona Laia, la imatgeria festiva de propietat municipal.


© 1985-2010 Coordinadora de Geganters de Barcelona